Alguna potser ja la coneixeu, però aquí us deixo cinc idees bàsiques sobre un fenomen que ens acompanyarà tota la vida.
1. És escalfament global… i més coses. Fa anys se sentia molt aquesta expressió, que ens deia que la temperatura mitjana de la Terra estava augmentant. Després es va preferir canvi climàtic, que informava que la cosa no va només d’escalfar (i que no totes les zones s’escalfen igual). Últimament se sent crisi o emergència climàtica, justament per evidenciar que els canvis en el clima provocaran més abundància de fenòmens extrems, com sequeres, inundacions, huracans, etc. Per entendre’ns, el temps atmosfèric estarà més “boig”. I l’escalfament serà tan gran que algunes zones seran inhabitables.
2. És d’origen humà. Està claríssim. Ho diu l’IPCC, el conjunt d’experts (centenars) que es dediquen a estudiar aquest tema. Com que són gent de ciència, sotmesa a certes pressions per no alarmar a la gent, i sabedors que el que diuen és molt fort, sempre han estat molt cauts. Per exemple, al 2007 deien que era “molt possible” que la causa de l’escalfament global fos humana, mentre que al 2014 ja deien que era “extremadament possible”. En l’últim informe, encara en elaboració, ja diuen que “no hi ha dubte”. Ves, potser el problema és que no ens estem alarmant gens, i la cosa és greu. Som nosaltres, no posem excuses.
3. Cada dècima de grau compta. L’Acord de París de 2015 plantejava que els països s’havien de comprometre a fer el possible per a no superar els 2ºC d’escalfament respecte a l’etapa preindustrial, i idealment mantenir-se per sota dels 1,5ºC. Podríem pensar que la cosa no va de mig grau. Però sí que va, i molt. Hem d’entendre que la temperatura mitjana de la Terra no arriba als 15ºC, però hi ha zones molt fredes i d’altres molt càlides. Doncs bé, amb una pujada de la mitjana dels 1,5ºC, s’esperen estius amb temperatures properes als 50ºC a Andalusia. Superar els 3ºC respecte a l’era preindustrial ens situaria amb estius a 60ºC. A moltíssimes zones del planeta la vida humana seria senzillament impossible.
4. No hi ha solucions tècniques viables. Està molt bé fer servir bombetes de baix consum i tancar el llum quan sortim de l’habitació, però això no solucionarà el problema. És l’excés de gasos d’efecte hivernacle (el més conegut és el famós CO2) el que provoca l’escalfament global. Aquests gasos són producte de la crema de combustibles fòssils (petroli, gas natural, carbó). I per què cremem combustibles fòssils com si no hi hagués demà (literalment)? Perquè vivim en un sistema capitalista, que necessita produir per vendre per produir més per vendre més, sense límit. Dins d’aquestes lògiques és impossible plantejar-se cap solució al problema: si es crea una màquina amb el doble d’eficiència, amb la idea d’estalviar recursos, el que passa és que es fa funcionar el doble de temps per generar més benefici (això s’anomena paradoxa de Jevons). El sistema és incapaç d’autocontenció, no es pot frenar.
5. Les solucions seran col·lectives o no seran. Hem d’aprendre a viure en un esquema que trenqui amb les dinàmiques abans esmentades, perquè l’energia i els recursos materials que podem extreure de la Terra no poden créixer infinitament i, en molts casos, ja han començat a decréixer. En un món en decreixement, el sistema financer, sempre a la cerca de nous beneficis, s’ha de repensar per complet. Cal també una nova organització de la producció, del consum, del treball. S’ha d’incentivar que els productes durin en lloc que es trenquin o passin de moda de seguida. Cal repartir el treball, treballar menys, viure més a poc a poc. Hem de generar estructures que promoguin la compartició d’objectes per part de diferents usuaris en lloc de la compra individual (cal que cada un de nosaltres tingui un trepant a casa? Seria potser millor llogar-lo com un llibre a la biblioteca…). En definitiva, adaptar-se i mitigar el canvi climàtic implica posar en marxa canvis socials i culturals.
Francisco J. Paños
