La ILP Universitats, l’eina per aconseguir la reducció de preus públics.

2019 està sent per a Catalunya un any d’anormalitat política per la inadmissible situació judicial en què es troben els líders independentistes. No obstant, aquesta injusta circumstància no pot servir per a que el Govern s’amagui d’altres qüestions socials que afecten a diversos col·lectius del país. Una d’elles és l’educació superior. El sistema universitari català es situa entre els 4 més cars d’Europa, fet que impossibilita a moltíssims joves de classe treballadora accedir a la universitat. Des de la pujada dels preus, el moviment estudiantil ens hem trobat de forma reiterada als carrers denunciant les mesures que fan de la Universitat un espai d’interès econòmic pel món empresarial.

El passat 29N vam sortir exitosament al carrer conjuntament amb diversos col·lectius del sector públic i la societat catalana amb les demandes sobre preus: 30%, equiparació de màster i de família monoparental; sumant les exigències del professorat associat contra la precarietat.

L’inici d’any havia de suposar l’intent del Govern de la Generalitat d’aprovar els pressupostos, però aquests no semblen incloure les demandes exposades el novembre. És indignant com una demanda àmpliament compartida per la comunitat universitària i aprovada dues vegades pel Parlament sigui despreciada reiteradament.

Afortunadament, estudiants, professores i organitzacions de diverses tendències polítiques han apostat per una fórmula que pugui ser efectiva per la consecució d’aquestes demandes de mínims: la ILP Universitats. Aquesta consisteix en establir un preu del 50% respecte el preu actual, prèvia rebaixa del 30% per un període de 4 anys. En una situació en que hi ha companyes que paguen prop de 2.500€, cal dotar-se de mesures pal·liatives mentre avancem cap a un model basat en la gratuïtat. La ILP ha de ser un esforç on activistes d’espais polítics diversos s’impliquin en la promoció de la campanya de recollida de firmes i en la pressió a tots i cada un dels partits de l’arc parlamentari per a votar-hi a favor.

En conclusió, el moviment estudiantil seguim tenint els mateixos reptes que a principi de curs: mobilitzar-nos per les nostres demandes i utilitzar les eines disponibles per aconseguir-ho. Aquest cop, amb l’empenta que ens ha de produir anar totes a una, amb unitat d’acció i fermesa en les nostres conviccions. L’accés en condicions d’equitat de la joventut a la Universitat no és una qüestió secundària.

Miguel Morilla, Coordinador Nacional de l’Associació d’Estudiants Progressistes.
Lucía Aliagas, responsable del Comitè d’Estudiants de la Joventut Comunista de Catalunya.