Els passats 7 i 8 de febrer, la Joventut Comunista de Catalunya vam organitzar la XII edició de la nostra escola de formació Lina Òdena, secretària de la JCC que va llevar-se la vida el 1936 abans de ser capturada pels feixistes. Gairebé 90 anys després, el jovent continuem militant i formant-nos per la causa socialista.
Poc abans d’iniciar el primer dia de formació, la sala del Casal Jove Girapells va omplint-se de camarades. Alguns arriben carregats amb les motxilles plenes d’haver passat un dia sencer a la Universitat, d’altres, que han sortit corrents de la feina, entren a correcuita. Totes les camarades tenim ganes de començar aquests dos dies de formació, on tindrem sis ponències que ens permetran conèixer i aprofundir en temes essencials pels comunistes, com ho són els orígens del feixisme, el moviment de llibertat palestí o les bases teòriques del leninisme.
Tot i que l’escola comença el dia 7 de febrer, ha estat una feina prèvia de mesos per als camarades de la JCC, que hem dedicat molt de temps i esforços per tal d’oferir aquesta formació. És clar, aquesta no hauria estat possible sense els ponents que han accedit a compartir el seu coneixement amb nosaltres.
Mentre els primers ponents arriben, els camarades anem seient. El soroll de la xerrameca es torna lentament xiuxiueig i l’Arnau, responsable de l’Àrea de Formació de la JCC, dóna el tret de sortida a la XII Escola Lina Òdena reivindicant que la formació no es pot adquirir individualment, a soles llegint textos, sinó que la formació ha de ser col·lectiva, basada en la confrontació de les idees amb els altres.
Així comença la primera ponència de sis “Els orígens del feixisme i tàctiques de la Komintern”, per David Alegre. Per entendre el sorgiment del feixisme hi ha dos aspectes clau a tenir en compte. Primer de tot, la importància dels sentiments. La realitat no és només els fets històrics que van ocórrer, sinó també allò que les persones creuen. És a dir, d’una banda, hi ha uns fets ontològicament objectius i demostrables. Tanmateix, les persones no actuen únicament guiades pels fets ocorreguts, sinó per la lectura que elles fan de la seva realitat històrica i social.
El segon aspecte clau en el sorgiment del feixisme és el pes de la incertesa en els esdeveniments històrics. Hi ha fins i tot un component biològic de reticència a la incertesa. Com a animals, la incertesa ens provoca neguit, perquè no tenim garantida la supervivència. El discurs revolucionari és incert, pel simple fet que es posiciona per un món desconegut, que serà millor, però que no ha existit mai. El discurs feixista, en canvi, promet el retorn a un passat gloriós que ja va existir i que, per tant, no és incert.
Ara mateix, vivim a Europa en un moment històric que és molt similar al període d’entreguerres i que va veure el sorgiment i la presa de poder dels grans moviments feixistes. Amb aquest final de ponència i amb molt per reflexionar, va concloure la primera formació de l’Escola Lina Òdena.
Les camarades fem una breu pausa, uns preparen un petit berenar, alhora que altres preparen la següent ponència. Aquesta porta per nom “Panafricanisme i governs anticolonials al Sahel”, on el moviment Poble Íntegre i Abdoul Coulibaly ens explicaran la situació actual al Sahel i ens parlaran de la figura de Thomas Sankara. Un cop tot està preparat per la ponència i tothom ha pogut gaudir d’un aperitiu, comencem.
El Sahel, com moltes regions africanes, ha estat explotat pel colonialisme francès. Tot i canviar de forma durant les dècades, el colonialisme francès mai va ser erradicat del tot, fins que el setembre del 2023, tres països, Malí, Níger i Burkina Faso, es van unir en l’Aliança d’Estats del Sahel (AES). En l’àmbit econòmic han fet un pas revolucionari en trencar amb la CFA, la moneda que comparteixen les antigues colònies franceses. Moneda que avui en dia està totalment sota control francès. Els països de l’AES també han apostat per la creació d’un passaport únic, un autèntic símbol i acte d’unitat i solidaritat. Reclamant els seus propis tempos i sense cap referent europeu o extern, Malí, Níger i Burkina Faso ens mostren que la causa socialista és possible i que aquest segle vindrà d’Àfrica.
Aquest moviment té un corrent polític i és els panafricanismes, corrent que promou l’agermanament de tots els pobles africans i la defensa dels drets de totes les persones africanes, a l’Àfrica i de la diàspora africana arreu del món. Un dels polítics de referència per excel·lència d’aquest corrent és Thomas Sankara, pare del comunisme africà i assassinat per l’imperialisme americà i francès. Sankara sempre va defensar la posició que Àfrica havia d’autogestionar la seva pròpia riquesa i fer-ne una redistribució pròpia, sense dependre de les metròpolis occidentals. Per finalitzar la ponència, Poble Íntegre ens va explicar el documental que han produït basat en la història dels 600 nens i nenes de Burkina Faso que, durant el govern de Thomas Sankara, van anar a Cuba a formar-se i compartir els seus coneixements. Documental que ben aviat serà estrenat i que estem segurs que portarà a la llum una part de la història desconeguda per a moltes persones.
Amb el gust de la solidaritat internacional, que tant escalfa els cors, acabem el primer dia de l’escola de formació. Un cop tot recollit i amb l’inici del segon dia de formació a unes dotze hores, és l’hora d’un sopar de camaraderia. Aquí es comparteixen riures, es teixeixen vincles i, per descomptat, la política mai deixa la taula. La militància és una tasca, a vegades pesada, però amb camarades com els de la JCC, es fa ben fàcil militar.
Tania Merino
Directora de la Revista Maig
