“Vine a mi, prem-me la mà, coneix la meva solitud i dona’m l’amor, la força per imposar-me en el perillós camí davant meu”.
Đặng Thùy Trâm va néixer el 1942 al si d’una família de doctors. La més gran de cinc germans, Trâm va créixer enmig de la Guerra de Vietnam, el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam (Vietnam del Nord) i el Front Nacional d’Alliberament del Vietnam (Vietcong) contra els Estats Units d’Amèrica i la dictadura de Vietnam del Sud. La guerra va durar vint-i-un anys, del 1954 al 1975, i var ser una sagnant guerra de guerrilles on van proliferar les violacions dels drets humans. Es calcula que van morir uns cinc milions de persones, la majoria civils vietnamites, i la política de terra cremada dels EUA va devastar el país.
Davant de tota la misèria causada pel conflicte, Trâm va decidir ajudar al seu poble, cursant Medicina a la Universitat de Hanoi i convertint-se en una de les primeres cirurgianes del país. Tan bon punt va finalitzar els seus estudis, es va enfilar a un camió i va dirigir-se al front de la província de Quảng Bình, on va començar a treballar com a cirurgiana de campanya per l’Exèrcit Popular de Vietnam i el Vietcong, juntament amb altres militants comunistes. Va destacar com una gran professional sanitària al camp de batalla. A més de la seva feina mèdica, Trâm ajudava a les viles veïnes amb els subministraments, recopilava informació per l’exèrcit, transportava malalts i reconstruïa edificis.
Aviat, gràcies a la seva fermesa i dedicació, es va convertir en la Cap de Medicina i Cirurgia de l’Hospital Duc Pho, a la província de Quảng Ngãi dedicat a la cura dels soldats ferits en batalla. Aquesta província era un dels bastions més forts del Vietcong, ja que va ser la primera a organitzar guerrilles i unitats de defensa populars. Desenes de milers de persones es van mobilitzar sota el seu comandament, i per això el territori es va convertir en un dels objectius militars centrals de la guerra. Va ser un dels llocs on més atrocitats i crims de guerra van cometre els EUA i els seus aliats, com ara foc indiscriminat, ús d’armes químiques o les matances de Bình Hòa i My Lai contra la població civil.
Amb només 27 anys, Trâm va ser víctima d’aquests crims de guerra. El 22 de juny de 1970 va ser assassinada per una patrulla del 4t Batalló dels Estats Units, 21è Regiment d’Infanteria, quan va passar per una zona de tir lliure no senyalitzada. Aquestes són àrees on tothom és considerat un combatent enemic i abatut automàticament, sense avís ni comprovar si eren unitats hostils, fet que constitueix una violació de Dret Internacional i, per tant, un crim de guerra. Les zones de tir lliure van ser responsables de més d’un terç dels assassinats civils durant la guerra.
Trâm va morir allà, però no la seva veu. Quan van tirar el seu cos a una fossa comuna, el soldat nord-americà Frederic Whitehurst va trobar dos diaris escrits per ella i, en comptes de destruir-los, va decidir guardar-los per retornar-los a la seva família. El 2005, trenta-cinc anys després de la tragèdia, Whitehurst va localitzar la mare de Trâm i li va portar els diaris. En ells, Trâm narra els horrors de la guerra i com aquesta ho destruïa tot al seu pas. Escriu sobre la seva pena, la seva impotència i els seus anhels, sobre el dia a dia de la vida enmig de la batalla. Plora quan perd una vida, maleeix als estatunidencs i als anticomunistes com a responsables d’una guerra absurda, crida al vent el seu compromís indestructible.
La mare de Trâm va decidir publicar els escrits de la seva filla sota el nom Ahir vaig somiar amb la pau. La rigorosa documentació de la guerra i les seves vivències es va convertir en un fenomen internacional traduït a més de vint idiomes que ha permès al món copsar el que realment va ser la guerra de Vietnam: una excusa dels EUA per anar a la guerra i distraure la població civil nord-americana, espoliar els recursos de Vietnam i mantenir la seva monstruosa maquinària bèl·lica en moviment, a més a més d’escomentre contra l’URSS, de manera indirecta. Aquesta recol·lecció té un incalculable valor històric, i ocupa un lloc al panteó literari al costat d’obres com El diari d’Anne Frank, d’Annelies Marie Frank, o el Diari del Gueto de Varsòvia, de Mary Berg. Obres de dones valentes que plasmaren la història per a les generacions futures.
Đặng Thùy Trâm va lluitar, sagnar i morir pel seu poble i les seves creences, convertint-se en màrtir de la guerra i Heroïna de les Forces Armades del Poble. Va exercir com a metge sense descans i no es va rendir ni tan sols quan els estatunidencs van bombardejar i destruir el seu hospital per tercera vegada. I quan li van arrabassar la vida, va seguir allà pel seu poble com a testimoni dels horrors viscuts i narradora d’un passat que no pot caure en l’oblit. La voluntat de Trâm segueix viva avui dia, i encara somia amb la pau.
Paula Quílez Relaño
