Miguel Bosé s’ha fet viral aquest 2020 pels seus tuits negacionistes sobre la Covid19, i per la seva campanya contra les vacunes que, segons ell, està promocionant Bill Gates per controlar-nos la ment a través de microxips. Ridícul, veritat? Doncs no estem davant d’un boig solitari que predica en el desert les seves idees llunàtiques i esotèriques, sinó que ens trobem davant d’un corrent de fons de propagació d’idees pseudocientífiques que no només ens poden fer riure, sinó que són un veritable perill per a la salut pública. Ho són perquè o bé neguen la perillositat de malalties com la que centra els titulars des de febrer i març, sinó perquè tenen un llarg recorregut de difusió de mentides sobre la medicina moderna i divulguen una sèrie de “coneixements prohibits” sobre remeis que curen síndromes incurables com l’autisme.

Però de pseudociències no només tenim en el terreny de la salut, sinó que també tenim moviments pseudocientífics refractaris als avenços científics, per no parlar de les teories socials i polítiques que s’escampen pels campus universitaris. I no només tenim pseudociències entre els llunàtics de les teories de la conspiració, sinó que tenim tot un ventall d’expressions que podríem englobar en el que vull anomenar, si encara no ho ha fet ningú, l’esquerra magufa. Quan parlem d’esquerra magufa estem parlant d’aquells sectors de l’esquerra en un sentit ampli (partits, moviments, entitats, etc.) que comparteixen idees llunàtiques com que el wifi produeix càncer, que el 5G és un perill per a la salut, o que les vacunes produeixen autisme. Sí, a l’esquerra no només no es toleren aquestes bajanades, sinó que hi ha sectors que els han alimentat. Aquest article té com a objectiu obrir un debat sobre la necessitat i els mitjans més efectius per combatre aquesta tendència anticientífica. Les urgències i la immediatesa de la lluita diària donen poc temps a la mirada llarga i el debat profund, i és en aquest buit ideològic que es colen expressions que ens haurien de fer portar les mans al cap.

De la Dolça Revolució al negacionisme de la Covid-19

L’any 2013 Teresa Forcades i Arcadi Oliveres anunciaven la creació d’un nou moviment: Procés Constituent. Aquest moviment va il·lusionar a una gran part de l’esquerra alternativa, orfe de referents i incapaç de canalitzar un 15M que havia quedat en res. Arcadi Oliveres era una personalitat reconeguda en el món de les ONG i de l’esquerra pel seu treball intel·lectual i les seves conferències. Teresa Forcades, que fins feia poc era una desconeguda, es va fer famosa per les seves intervencions en el programa de Jaume Barberà “Singulars”, de la televisió pública catalana. Era força singular veure una monja, amb el seu hàbit, fent proclames contra el capitalisme a una televisió on els discursos neoliberals eren insultantment majoritaris. En les seves intervencions també criticava a les farmacèutiques, grans empreses que fan negoci amb la salut de tothom. El cas és que el seu discurs contra aquestes grans companyies despertava grans simpaties entre les bases d’esquerres, que no coneixien que aquest discurs anava acompanyat d’una campanya per l’ús de l’MMS (solució mineral miraculosa) [1] per curar el càncer, una dissolució de clorit de sodi en aigua. Això és, pels que no tenim gaire idea, un tipus de blanquejant industrial que es fa servir en la indústria paperera i en la tèxtil. Recordeu com vam riure quan Trump va dir en roda de premsa allò del lleixiu que podia curar el coronavirus? Doncs hi ha personatges dins de l’esquerra que ho defensen.

Un dels més famosos, i amic de Teresa Forcades, és Josep Pàmies, militant del PSUC en els seus anys de joventut, “pagès” i curandero de Balaguer, que va fundar Dolça Revolució (ara Dulce Revolución). Aquesta associació té com a objectiu difondre les propietats curatives d’algunes plantes que, diuen, estan prohibides perquè acabarien amb el negoci de les farmacèutiques. La gran estrella d’aquesta associació és l’estèvia, que a banda de ser un edulcorant cura el càncer i tots els mals del món. D’aquí el seu nom. Aquesta entitat ha organitzat un gran nombre d’actes, amb el curandero de Balaguer com a cap de cartell, en els que defensaven les propietats curatives de les plantes que, casualment, es dediquen a vendre. Actes en els quals també defensen l’MMS, i que han comptat amb el suport de moviments socials i l’entorn de sector de l’esquerra alternativa.

L’any 2017 Brais Cedeira va escriure “El embaucador de la infusión: Josep Pàmies ‘cura’ el cáncer, el ébola y el sida con hierbas y lejía” [2], un extens reportatge on relata totes les boles d’aquest curandero, que és una lectura obligatòria per conèixer millor el cas. La qüestió és que la seva campanya, per fi, va rebre la resposta institucional que es mereixia: l’any 2018 la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, en mans d’ERC, va sancionar amb 120.000€ l’entitat Dolça Revolució per oferir plantes que “prometen curar el càncer i a leucèmia” i per “la venda de MMS, l’anomenat “suplement mineral miraculós” per curar l’autisme”, explica la notícia publicada a Nació Digital el 23 d’octubre de 2018 [3]. El mateix any, Pàmies també va ser sancionat amb 600.000€ per l’organització d’un congrés en què promocionava l’MMS per curar l’autisme, segons publicà El Periódico [4].

Davant d’aquesta actuació els sectors de l’esquerra alternativa que el recolzaven no es van aturar, sinó que van reforçar el seu suport amb l’organització d’actes de solidaritat, com el que van convocar l’Assemblea Pagesa i Som Lo Que Sembrem i l’entitat de Pàmies aquell mateix any [5]. Però la resposta no es va quedar aquí. L’il·lustrador Joan Turu, conegut per les seves il·lustracions en suport a tota mena de moviments socials, va fer una il·lustració amb el lema “cap planta és il·legal” per a les samarretes que Nus creacions va preparar per a Dolça Revolució [6].

Passem a l’any 2020. No cal tornar a parlar de la pandèmia, però sí de com aquest mateix grup ha estat un focus molt actiu de difusió de les teories de la conspiració, de falsos remeis, i de les campanyes contra les mascaretes i les vacunes. Les mateixes teories que abona l’extrema dreta són també difoses entre sectors de l’esquerra alternativa, que continuen combregant amb els discursos màgics, i que ara compren un negacionisme que afavoreix sense cap mena de dubte l’avenç del nou feixisme. I no només s’han dedicat a fer propaganda a través de les xarxes socials i dels grups de whatsapp, sinó que també han convocat durant l’estiu trobades de centenars de persones sense fer servir mascaretes ni respectar la distància de seguretat [7]. Josep Pàmies, tolerat i promocionat per un sector de l’esquerra alternativa, tornava al focus mediàtic, en un moment de màxima perillositat per a la salut pública.

Neoruralisme i antivacunes

A banda dels casos més mediàtics, a l’esquerra de casa nostra també tenim una gran tolerància cap a fenòmens que es troben lluny del que haurien de ser els principis de l’esquerra, com el neoruralisme. Aquest moviment va sorgir als anys seixanta als Estats Units i França, en el que famílies d’entorns urbans fugien a viure com a resposta a la societat de consum. Aquest moviment també aposta per la medicina “alternativa” i es caracteritza per la seva militància contra les vacunes. El cas més paradigmàtic a Catalunya es troba a la comarca de la Garrotxa, on es concentra un bon gruix de persones que segueixen aquesta “ideologia”.

Han estat diversos els reportatges que ha dedicat la premsa de tirada general sobre aquest fenomen, sobretot arran del nombre de nens sense vacunar i a l’expansió de les teràpies pseudocientífiques en la comarca dels volcans. El 2015 trobem diversos reportatges, com el de Equipo de Investigación de La Sexta [8], en el que tracta específicament l’alt nombre de menors sense vacunar per decisió dels seus progenitors. Del mateix any també és el reportatge del diari ABC [9], en el que una seguidora d’aquesta forma de viure arriba a afirmar que la natura és la seva farmaciola. La qüestió no està que hi hagi gent amb una vida acomodada que decideixi viure a prop de la natura, sinó que la seva militància contra les vacunes en el territori han portat episodis molt greus. El focus mediàtic va sorgir d’una notícia trista: un nen d’Olot, de sis anys, va acabar a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron en contraure la diftèria. No es coneixia cap cas des de feia vint-i-vuit anys. Quatre anys abans, segons un reportatge força extens publicat a El Mundo [10], la Generalitat havia investigat un brot de tos ferina al Pla de l’Estany que havia afectat desenes de persones, en la seva majoria nens sense vacunar.

El moviment contra les vacunes no s’ha estès només entre els neorurals, sinó que també es propaga entre els entorns urbans –de fet és des d’on parteix–, sense que hagi tingut cap obstacle institucional o cultural. No s’ha donat, en cap cas, cap mena de combat seriós contra aquesta tendència, pel que s’ha deixat molt camp per córrer a la idea que la vacunació de les criatures depèn de l’elecció dels seus pares. La llibertat d’elecció, de nou, com a coartada per propagar idees i pràctiques que van contra els drets de la infància i contra la salut pública. Amb la pandèmia, les posicions contràries a les vacunes, lluny de retrocedir, s’han accentuat. A això cal sumar, òbviament, les presses dels estats per tenir la cura i la cursa comercial de les farmacèutiques; el còctel perfecte perquè a l’octubre el 43,8% d’espanyols no volguessin vacunar-se immediatament del coronavirus [11].

Ecologistes i moviment veïnal contra el 5G

Arribats fins aquí, qualsevol podria pensar que la propagació de les pseudociències és una qüestió grupuscular, de quatre arreplegats amb barret de paper d’alumini, però la realitat és força més trista. L’animadversió cap als avenços tecnològics, i l’expansió de creences com l’existència de la contaminació electromagnètica, o de suposades malalties com la hipersensibilitat electromagnètica, s’han propagat sense aturador entre el moviment ecologista i el moviment veïnal. Qualsevol que estigui una mica informat ha pogut veure mobilitzacions i accions contra la instal·lació d’antenes de telefonia, l’etern debat de si produeixen càncer o no, quan les evidències científiques diuen que són innòcues [12]. Davant dels estudis i les evidències, la resposta acostuma a ser l’escepticisme absolut, escudant-se sempre en conjures imaginàries entre científics, tècnics i multinacionals per fer estudis que els permetin a la població, repartint a tort i a dret ones electromagnètiques.

El sistema, en el camp de l’esquerra magufa, és una conxorxa, un conjunt de conspiracions que s’alineen per emmalaltir a la població amb els seus avenços tècnics i científics. El sistema no és entès com una articulació complexa de les relacions socials i de producció, sinó que és un ens obscur, dominat pel mal absolut. No hi ha classes dominants i classes subalternes, hi ha una elit de persones malèfiques, que al seu torn dominen empreses i països. No és que el capitalisme espremi els recursos humans i naturals, fins a fer-los emmalaltir, sinó que són les tecnologies que van apareixent les que fan emmalaltir a la gent.

Aquesta crítica pseudocientífica del capitalisme és la que porta a organitzacions socials i polítiques a comprar qualsevol nova campanya magufa. Ara, amb la implementació del 5G, tornem a tenir un sector no gens important de l’ecologisme i del moviment veïnal alimentant-ho. Organitzacions ecologistes amb una llarga trajectòria, com Ecologistes en Acció [13], així com entitats veïnals de renom com la Federació d’Associacions de Veïnals de Barcelona [14] en són exemples paradigmàtics. Per exemple, en el comunicat d’Ecologistes en Acció que podreu trobar a les notes d’aquest article, es parla dels danys que podria causar el 5G sobre la salut de les persones i dels animals, basant-se en decisions o declaracions d’institucions europees. Dites informacions es basen en boles que s’han difós a través de portals web i xarxes socials, com va ser el cas de les restriccions del govern belga sobre la implementació de la nova tecnologia [15]. Una posició similar té la FAVB, que participa en la Coordinadora Estatal por la Moratoria del 5G. En el comunicat que trobareu a les notes, denuncien la “corrupció ambiental” de càrrecs ministerials per participar en la presentació de l’informe del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació sobre l’impacte en la salut d’aquesta tecnologia. Segons el comunicat, dit informe tindria un biaix clar, en tractar-se d’una entitat corporativa privada. Entenem que per no tenir cap mena de biaix corporatiu caldria contractar a una persona sense coneixements en la matèria, ja que qualsevol expert en telecomunicacions podria ser acusat d’aquest biaix. També deu ser, per tant, esbiaixat l’informe del Comité Científico Asesor en Radiofrecuencia y Salud [16].

Com en el cas de la “contaminació electromagnètica”, es defensa la perillositat del 5G, no per la demostració amb estudis rigorosos dels seus efectes sobre la salut, sinó per l’ús tendenciós d’estudis mitjançant mitges veritats, i per l’infal·lible argument segons el qual la seva existència es demostra per la no demostració de la seva inexistència. El mateix argument que fan servir els creients de qualsevol religió: no pots demostrar que Déu no existeix, i per tant aquesta és la prova que demostra la seva existència. L’ecologisme i el moviment veïnal no poden ser arrossegats cap aquest tipus de pensament. És imprescindible difondre el pensament científic en tots els espais, però sobretot entre aquells espais de lluita que són fonamentals per als drets de la majoria treballadora. Posicionaments com aquests deslegitimen la lluita de milers de persones durant dècades i dècades.

De la camaraderia a l’autoajuda

Encara que pugui semblar que aquest apartat no té relació amb la salut, no podem obviar en aquest article que les transformacions que ha tingut l’esquerra en les darreres dècades ha comportat l’assumpció d’idees i pràctiques de l’actual fase del capitalisme, que estan molt lluny del pensament materialista. Més enllà del debat sobre les polítiques d’identitat, en l’esquerra alternativa ens trobem amb la difusió de conceptes com “aliat” o “revisió dels privilegis”. L’esquerra ha assumit uns conceptes provinents de l’esquerra liberal i de certs moviments dels Estats Units d’Amèrica de forma acrítica, i òbviament sense discernir els possibles impactes sobre la seva cultura política.

Tampoc ha explorat els debats que es donen en aquell mateix país, i com existeixen expressions crítiques amb les noves conceptualitzacions. La filòsofa i professora de Ciències Polítiques estatunidenca Jodi Dean n’ha parlat en el seu llibre Necessitem Camarades [17]. En el cas de la figura de l’aliat, Dean explica que “és un símptoma del desplaçament de la política cap a les tècniques d’autoajuda individualistes i el moralisme de xarxes socials propis del capitalisme comunicatiu”. En el llibre també expressa que aquesta figura no representa una confrontació amb el poder, sinó contra la mateixa incomoditat. Ser aliat “és treballar per cultivar en un mateix hàbits per escoltar correctament, per treure’s un mateix del centre, per posar-se en segon pla i ser conscient de les vides i les experiències dels altres”.

S’ha passat, per tant, de la camaraderia, de la construcció col·lectiva de les lluites i del pensament crític, a l’autoajuda i a la difusió de l’individualisme en la seva màxima expressió. S’ha passat de la tasca política de formar, d’il·lustrar a les masses, a exigir a cadascú un nivell de coneixements abans de poder participar en qualsevol debat. Tal com diu Jodi Dean, “el procés d’educar-se a un mateix individualitza, aïlla. El model en què es basa l’aprenentatge és el consum d’informació, no el debat; tampoc arribar a una comprensió compartida, o estudiar els textos i documents d’una tradició política. El procés de formar-se a un mateix està desconnectat d’una pràctica crítica col·lectiva, i separat de posicions o objectius polítics”. Això comporta, com és obvi, grans limitacions en el debat col·lectiu, al que cal sumar la cultura del debat que s’estén per les xarxes socials, en el que l’objectiu no és construir una opinió de forma rigorosa, sinó imposar la veritat d’un sobre els altres (sempre sota la gran coartada de la llibertat individual). L’aïllament de l’individu provoca necessàriament impotència i frustració, en no poder construir res més enllà del seu propi ego, i es retroalimenta per les dinàmiques de les xarxes socials de les quals parlàvem abans.

La propagació i la tolerància de les pseudociències no només poden deslegitimar l’esquerra, i sobretot l’esquerra alternativa i als moviments socials, sinó que en inserir-se també en el terreny de les pràctiques organitzatives limiten la reflexió estratègica, l’elaboració de posicionaments i de propostes amb rigor, i la independència política i ideològica respecte a les idees dominants. No estem parlant només de quatre llunàtics, o de casos anecdòtics, sinó d’un corrent de fons de negació de la ciència en la seva globalitat. Un corrent que nega els principis i els valors que han donat cos a l’esquerra durant segles.

Juanma Rodríguez

Notes

1. “Cuidado con el MMS: la “lejía gourmet” y supuesta solución milagrosa para todo que no cura nada y es peligrosa”. Maldita Ciencia. 26/07/2019 (consultat el 16/12/2020) https://maldita.es/malditobulo/2019/07/26/cuidado-con-el-mms-la-lejia-gourmet-y-supuesta-solucion-milagrosa-para-todo-que-no-cura-nada-y-es-peligrosa/  
2. “El embaucador de la infusión: Josep Pàmies ‘cura’ el cáncer, el ébola y el sida con hierbas y lejía”. Brais Cedeira. Español. 02/04/2020 (consultat el 16/12/2020) https://www.elespanol.com/reportajes/grandes-historias/20170331/204979921_0.html
3. “Salut multa amb 120.000 euros l’associació «Dolça Revolució» per tenir plantes contra el càncer”. Nació Digital. 23/10/2018 (consultat el 16/12/2020) https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/31037/salut-multa-amb-120000-euros-associacio-dolca-revolucio-tenir-plantes-contra-cancer
4. “Nueva multa de la Generalitat de 600.000 euros al curandero Pàmies”. Valentina Raffio. El Periódico. 26/10/2018 (consultat el 16/12/2020) https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20181026/600000-multa-sancion-generalitat-pamies-dulce-revolucion-7111204 
5. “SOLIDARITAT AMB LA DOLÇA REVOLUCIÓ I EL JOSEP PÀMIES; DIMISSIÓ DE LA CONSELLERA DE SALUT, ALBA VERGÉS”. Assemblea Pagesa. 23/10/2020.  (consultat el 16/12/2020) http://www.assembleapagesa.cat/236-2/ 
6.  https://nuscreacions.cat/portfolio/samarreta-organiques-per-a-la-dolca-revolucio/ 
7. “La entidad Dolça Revolució reúne cientos de personas sin medidas de seguridad contra la Covid-19”. La Vanguardia. 19/08/2020 (consultat el 16/12/2020) https://www.lavanguardia.com/local/vilanova/20200819/482909776162/la-entidad-dolca-revolucio-reune-cientos-de-personas-sin-medidas-de-seguridad-contra-la-covid-19.html
8. “Medio centenar de niños, sin vacunar en la comarca de La Garrotxa”. 30/10/2015. (consultat el 15/12/2020) https://www.lasexta.com/programas/equipo-investigacion/noticias/medio-centenar-ninos-vacunar-comarca-garrotxa_201510305724494a6584a81fd8829530.html 
9. “«Neorrurales», una vida alternativa con la naturaleza como único botiquín”. ABC. 07/06/2015. (Consultat 15/12/2015) https://www.abc.es/sociedad/20150607/abci-neorrurales-vida-alternativa-201506062223.html
10. “Los papás anti vacunas de Pau”. Héctor Marín. El Mundo. 07/06/2015 (Consultat 15/12/2015) https://www.elmundo.es/cronica/2015/06/07/5572e28722601d1d578b4571.html
11. “El 43,8% de los españoles rechazaría vacunarse de inmediato del coronavirus”. José Marco. El País. 15/10/2020 (Consultat 15/12/2015) https://elpais.com/espana/2020-10-15/el-579-de-los-votantes-de-vox-no-se-vacunaria-de-inmediato-del-coronavirus.html 
12. “Las antenas de móviles, inocuas para la salud”. Arantxa Palacios. El Confidencial. 15/10/2020 (Consultat el 17/12/2020). https://www.elconfidencial.com/tecnologia/2005-10-15/las-antenas-de-moviles-inocuas-para-la-salud_253621/ 
13. Ecologistas en Acción. Alerta ante el despliegue del 5G. 19/06/2020 (Consultat 16/12/2020) https://www.ecologistasenaccion.org/121090/alerta-ante-el-despliegue-del-5g-2/
14. FAVB. Organitzacions de l’àmbit de la salut denuncien conflicte d’interessos en un informe sobre el 5G. 29/10/2020 (Consultat 16/12/2020) https://www.favb.cat/articlescarrer/organitzacions-de-l%C3%A0mbit-de-la-salut-denuncien-conflicte-dinteressos-en-un-informe 
15. “Sí, Bruselas ha detenido la implantación de la tecnología 5G, pero no por “amenazar la salud de la humanidad”. Maldita Ciencia. 23/04/2019. (Consultat 16/12/2020) https://maldita.es/malditaciencia/2019/04/23/si-bruselas-ha-detenido-la-implantacion-de-la-tecnologia-5g-pero-no-por-amenazar-la-salud-de-la-humanidad/ 
16.  Comité Científico Asesor de Radiofrecuencias y Salud. “5G y salud”. 13/02/2020. https://ccars.org.es/attachments/article/229/5G%20y%20Salud.pdf 
17. Dean. J. Necessitem Camarades. Tigre de Paper Edicions. 2020, Manresa.

Article originalment publicat a Realitat.