L’habitatge continua sent una de les principals trinxeres de la lluita de classes a Catalunya. Tot i els avenços parcials arrencats per la mobilització popular, les administracions continuen protegint els interessos de la propietat privada i el capital immobiliari, mentre la crisi de l’habitatge empitjora per a la majoria treballadora. Els darrers mesos han estat una clara demostració d’aquest xoc entre el moviment per l’habitatge i les institucions: des del desnonament de l’Antiga Massana, fins a la resistència organitzada de la Casa Orsola, passant per la compra de la darrera per part del govern del PSC en un intent de desactivar el descontentament popular, i tornant a “l’ordre”.
La resistència de la Casa Orsola exemplifica perfectament com el moviment per l’habitatge ha estat capaç d’organitzar-se i generar solidaritat davant l’especulació. Quan els grans fons intenten fer fora els veïns, la resposta ha estat la mobilització i la reivindicació d’un model de ciutat al servei de les persones, no del mercat. En paral·lel, l’Ajuntament de Barcelona, en mans del PSC, ha optat per una estratègia de contenció: en lloc de regular de manera efectiva el mercat de lloguer o enfortir el parc públic, ha fet compres simbòliques puntuals, amb diners públics, a preu de mercat donant beneficis als especuladors, per reduir la pressió social. Aquesta maniobra, lluny de ser una solució estructural, només busca desactivar la conflictivitat sense canviar les regles del joc.
El Sindicat de Llogateres, que ha estat al centre de les mobilitzacions dels darrers anys, ha convocat una nova jornada de lluita pel 5 d’abril. Aquesta mobilització s’emmarca en un cicle de creixement de les protestes per l’habitatge i, a la vegada, en un intent de les institucions per frenar-les amb petites concessions. El paper del moviment per l’habitatge ha estat essencial per evidenciar que les polítiques de regulació del lloguer han estat insuficients i que només la pressió popular pot garantir victòries reals.
El II Congrés d’Habitatge: un pas endavant cap a la unitat del Moviment d’Habitatge
L’organització del II Congrés d’Habitatge ha estat una fita important per al moviment, mostrant la capacitat de coordinar diferents espais i sectors. Especialment, el resultat de creació de la Confederació d’Habitatge, fruit d’una estratègia unitària del Sindicat de Llogateres, la PAH i alguns sindicats d’habitatge, és una molt bona notícia per aquelles que defensem que només des de lògiques unitàries podrem trencar amb l’actual marc existent. Un dels acords d’aquest Congrés també ha estat la constitució de la Taula d’Habitatge, on participen la nova confederació, el Sindicat de Llogateres, la PAH i el Sindicat d’Habitatge Socialista; així com la Taula Sindical amb la COS, Co.bas, CGT, CNT, IAC i Solidaridad Obrera.
També celebrem la reactivació de la plataforma “Crida pel dret a l’habitatge”, que agrupa al Moviment de l’Habitatge amb altres sectors de la societat civil i agents socials com sindicats de classe de CCOO, UGT, CGT i la Intersindical i Associacions de Veïnes. Així, cal entendre que l’enfortiment del moviment per l’habitatge no vindrà de dinàmiques sectàries ni de rebuig sistemàtic a altres espais de lluita, sinó d’una estratègia de confluència i de construcció d’un Front Democràtic i Social amb els sectors populars organitzats.
Comité Central de la JCC
