Us heu plantejat mai quina figura pot haver estat probablement la primera okupa de la història en el món televisiu? No? Doncs us intentaré respondre aquesta mateixa pregunta de la millor manera possible.

Pippi Långstrump és un personatge literari creat el 1941 per l’escriptora sueca Astrid Lindgren. Va començar sent una novel·la i, el 1945, va agafar popularitat gràcies a ser guardonada amb el primer premi després que l’escriptora es presentés a un concurs literari. L’obra va ser traduïda fins a 60 idiomes diferents; en el cas d’Espanya, la sèrie es va emetre per primera vegada l’any 1974 a Televisió Espanyola, tenint una gran repercussió.

Com podem veure en el primer capítol, “Pippi se instala en Kunterbunt”, Pippi és una nena de tan sols 9 anys que defensa el moviment squatter (una altra manera d’anomenar el moviment okupa), és antiautoritària i una referent de la lluita feminista. Posant un exemple de cada una de les qualitats que he esmentat, en el minut 13 podem escoltar com la protagonista diu “y como no sabia dónde ir, aparté unos cuantos muebles y me quedé aquí”: duent-nos a la conclusió del que he esmentat abans, es tracta de les primeres estrelles televisives de la revolució okupa. Durant el capítol també podem veure com, en més d’una ocasió, la Calcesllargues desafia tant a la Tía Pastelius com a les autoritats, el Kling i el Klang, els policies del poble, o bé dient, textualment: “Los policías me gustan menos que la compota agria con moscas” o, simplement, quan els agafa amb els braços i els llença a terra amb la seva força sobrehumana.

I per què diem que era feminista? Perquè l’escriptora i creadora d’aquesta nena tan entranyable ens demostra com una nena menor d’edat és capaç de viure sense la supervisió de cap adult, així com sense esperar que el seu príncep blau la vagi a salvar.

Què creieu que passaria si a l’època de la Calcesllargues el PIN parental estigués aplicat? El fet que aquesta política educativa mostri la banda més adultcentrista en què els pares i mares tenen el poder absolut de què poden aprendre i què no els seus fills i filles ens fa veure que, en el context de la Pippi, és ella mateixa qui decideix sobre el que vol fer i el que no, sobre el que vol aprendre i el que no.

Ella mateixa s’instal·la a la Vila Kunterbunt, una casa preciosa que ells mateixos defineixen com a “una casa con un aspecto muy divertido” junt amb el seu mico (el Sr. Nilsson) i el seu cavall (el Pequeño tío), ja que, segons ella explica, la seva mare va morir i el seu pare es troba als mars del Sud. També hi apareixen dos germans, l’Annika de 8 anys i en Tommy de 9, que són els veïns de davant.

Pippi Långstrump va servir com a precedent d’altres figures del món cinematogràfic les quals van seguir els seus passos rebels en contra del sistema establert, com per exemple “Els Joves”.

Martina Yi Aixuan Quiles Puig