Prateep va néixer als suburbis de Bangkok el 1952, una de les filles d’una família immigrant molt pobre. Com la majoria dels infants de les barriades pobres, no tenia certificat de naixement, fet que li va impedir assistir a cap escola pública. Per poder ser un alumne d’una escola pública a Tailàndia s’havia de tenir la nacionalitat, que s’obté al ser descendent de com a mínim un ciutadà tailandès i tenir el naixement registrat al país. Però els ciutadans més pobres no acostumen a registrar els seus fills perquè no poden pagar les taxes que l’acompanyen, així que aquests només tindran l’opció d’estudiar a una escola privada, la qual normalment tampoc es podran permetre.
Prateep va poder assistir durant quatre anys a una escola molt barata, però aviat es van acabar els diners necessaris i va haver d’abandonar els estudis. Amb dotze anys va començar a treballar al port de Bangkok, netejant les parts més angostes dels vaixells on els adults no podien accedir i en unes condicions molt perilloses. Amb el sou que va aconseguir estalviar, va poder tornar a l’escola quatre anys més tard. Poc després ella mateixa va obrir una escola a casa seva dirigida als infants de les barriades que no tenien dret a escolarització pública. En una setmana tenia més de cent alumnes. Aviat se la va conèixer per tot Bangkok com a l’Àngel dels Suburbis.
Va educar i alimentar la mainada de les barriades en la clandestinitat, ja que no tenia permís per obrir una escola i va fer campanya per legalitzar-la, enfrontant-se a la burocràcia i el classisme governamental que amenaçava de detenir-la. La resposta oficial de les autoritats va ser que els pobres no eren persones i per tant no tenien drets. Va trigar vuit anys, però finalment el 1976 ho va aconseguir. També va aconseguir que l’administració revisés la política sobre l’escolarització dels infants sense certificat de naixement, finalment reconeixent-ne el dret.
El 1978 va rebre el Premi Ramon Magsaysay pel seu servei públic i va utilitzar els diners del premi per crear la Fundació Duang Prateep, que té més de vint projectes en educació, contra el maltractament infantil i en benestar dels habitants dels ravals. Proveeixen a la població de guarderies, centres de rehabilitació, beques o cooperatives de crèdit local. També disposen del seu propi equip d’emergència, preparat per incendis o vessament de substàncies químiques, entre d’altres. Per aquest fet, la seva vida està en permanent perill, amenaçada per bandes criminals que veuen com el seu poder disminueix considerablement als carrers. Gràcies als seus projectes, els infants estan alimentats, formats i sota un sostre, així que el reclutament de nous membres per les bandes és cada cop més difícil.
El 1981 es va convertir en la primera asiàtica guanyadora del Premi Jove John D. Rockefeller III per la seva extraordinària contribució al gènere humà i amb l’import del premi va crear la Fundació per la Cura dels Infants de les Barriades.
Prateep ha estat també una ferma defensora de la democràcia i els seus drets inherents. Va ser una de les principals líders socials contra el cop d’estat i el breu govern dictatorial del General Kraprayoon el 1992. Quan el 2006 l’exèrcit tailandès va donar un nou cop d’estat, Prateep va unir-se a les Camises Vermelles, el nom popular del Front Unit Nacional per la Democràcia contra la Dictadura, un grup polític que advoca per una Tailàndia més justa, més igualitària i més democràtica. Un any més tard, van aconseguir la celebració d’eleccions.
Actualment, continua sent professora, a més de gestionar les seves fundacions, ser senadora pel districte de les barriades i membre del Fons Fiduciari de la Junta de les Nacions Unides sobre les Formes Contemporànies d’Esclavitud. Es calcula que la seva feina i els seus projectes han ajudat a desenes de milers de persones, la majoria infants. Prateep ha aconseguit que les vides de les persones sense recursos tinguin, per fi, un futur.
Paula Quílez Relaño
