L’11 de febrer de 1873 es va proclamar la Primera República, que va representar un dels intents més ambiciosos dels pobles i de les nacions per a caminar cap a una institucionalitat confederal protagonitzada per les classes populars en els municipis, els territoris i les nacions presents a l’Estat espanyol, així com l’alliberament de les colònies del jou imperial. Aquesta data oblidada cristal·litza una culminació de lluites populars i republicanes per a revertir el centralisme oligàrquic que històricament ha constituït la monarquia. L’autodeterminació municipal i nacional quedà així concretada en un projecte polític i democràtic per a transformar l’Estat. A la vegada que plantejant la redistribució de la riquesa i la conquesta de drets socials, civils i nacionals.

Aquest enorme llegat, que tant pes ha tingut en experiències democràtiques transformadores, com la mateixa Segona República, ha restat (quasi) oblidat. La seva recuperació no és un acte de memòria històrica sinó de reivindicació política en un moment especialment greu de crisi de règim. Els moviments republicans dels pobles de l’Estat espanyol, impulsats per les classes treballadores i populars, han estat el principal motor de l’emancipació social i política de la nostra història. Estaríem avui, per tant, davant d’una nova oportunitat de canvi, si moviments socials i organitzacions d’esquerres aconsegueixen conjugar les aspiracions de democràcia política i justícia social, en tots els àmbits d’explotació, opressió, dominació i depredació ecològica, fins a aconseguir una majoria d’edat i una condició plena de ciutadania que la monarquia i el seu règim ens neguen.

La crisi pandèmica ha arribat després d’una dècada perduda en la qual els partits del règim han imposat el neoliberalisme a cop de garrot. La Llei Mordassa aprovada el 2012 és la culminació d’aquesta deriva. Utilitzada contra els moviments populars i sobiranistes durant el primer estat d’alarma, ha estat emprada de manera rècord pel que fa al nombre de sancions: més d’un milió. L’ús de la Llei Mordassa contra el moviment per l’habitatge, amb multes per aturar els desnonaments, és l’enèsim intent d’atemorir la gent perquè no participi activament en la defensa dels drets civils i socials, com poden ser el dret a la protesta i a una llar digna. Aquesta repressió coincideix, a més a més, amb la persecució despietada dels moviments sobiranistes que en els darrers anys s’han trobat en el punt de mira de l’Estat.

La lluita per les llibertats civils fa necessària no només derogar la Llei Mordassa sinó també un programa que defensi l’amnistia dels i les preses polítiques per a aturar la criminalització de la societat civil i el dret a l’autodeterminació, fins a reconèixer la independència nacional si així la nació en concret ho decideix. No és casual que, en l’esdeveniment de les experiències democràtiques esmentades, la campanya per l’amnistia i les llibertats civils de les classes populars hagi estat una constant contra el tancament autoritari al qual recorren les elits.

En les lluites republicanes del nostre temps, el feminisme està cridat a jugar un paper cabdal en denunciar totes les desigualtats polítiques i civils, en els àmbits públics i privats, que subjuguen a les dones a una condició de servitud. L’emancipació i la conquesta de drets per part del moviment feminista expressa, de fet, les millors virtuts republicanes en pretendre esbotzar les estructures de poder del patriarcat: en moltes ocasions les activistes republicanes i les feministes combaten una mateixa estructura desigual de poder aplicada a diferents àmbits, és a dir, la del sobirà que governa despòticament, ja sia sobre l’Estat, sobre l’empresa en el frenètic capitalisme de plataformes o sia a la llar i sobre els cossos.

L’època ens exigeix estar a l’altura. En el transcurs de la present crisi vírica, però també econòmica, destaca l’augment i la concentració de la riquesa en cada cop menys mans mentre enormes sectors de quasi totes les classes socials s’empobreixen a marxes forçades. Fa falta, doncs, un programa mínim de transformació econòmica i social que conquereixi el dret a l’habitatge (regulant els lloguers a tot l’Estat i aturant els desnonaments), que garanteixi la salut pública (amb una millora de les condicions laborals del sistema sanitari i la reconstrucció d’un sistema sanitari públic); i que estableixi el dret a l’existència amb nous mecanismes com la renda bàsica. Es tracta, doncs, de dur a terme un projecte de transformació econòmica que comporti un model productiu no dependent. Una transició ecosocial vers l’alternativa industrial militarista del règim que deixa desmantellar la indústria civil mentre prioritza la venda d’armes a règims dictatorials. Una transformació, en definitiva, que garanteixi un ordre just i segur dirigit pels pobles vers les reformes d’un bloc neoliberal (progressista quan li convé) en què el PSOE sembla trobar-s’hi més còmode, en la conxorxa complaent amb els magnats de l’oligopoli energètic i immobiliari.

Objectius aquests que haurien d’anar de la mà d’una reforma fiscal que, seguint l’estela de la Taxa Covid, gravi les grans fortunes, les transaccions financeres i posi fi al frau fiscal de les grans elits, entre les quals es troba la monarquia. D’aquesta manera el programa mínim es veurà finançat de manera justa aspirant a la superació de les desigualtats i fiscalitzant de les grans fortunes.

La monarquia és la clau de volta del tancament elitista i autoritari de l’Estat, com contínuament es posa de manifest amb les resistències que troba tot intent d’investigació seriosa sobre la seva corrupció. No hi ha altra opció que oposar una alternativa estructurada en els termes esmentats. El sentiment popular republicà a Catalunya i a la resta de pobles sotmesos a l’Estat espanyol, com mostren enquestes recents, reflecteix l’anhel popular d’aquests canvis. Fa falta construir aliances que permetin avançar cap a un Pacte de Sant Sebastià del segle XXI per a tombar el règim monàrquic i començar a conquerir les Repúbliques de la gent treballadora. És l’hora d’avançar cap a processos constituents en favor dels drets col·lectius, les llibertats i les sobiranies dels pobles de l’Estat.

Revistes firmants: Maig, Catarsi, Viento Sur, Nortes, Sin Permiso, Agon, A Xanela, Realitat, Sororis Causa, Debats pel Demà, Institut Sobiranies.