Avui és 23 d’abril, Sant Jordi, Diada gran de la cultura a casa nostra: carrers farcits de gent en busca de roses, llibres i activitats culturals de tota mena, amb concerts més o menys improvisats i llibreteres que porten la ciutat a un ritme frenètic. Aquesta imatge avui, però, sembla més lluny que mai.
Aquest Sant Jordi 2020 arriba en unes circumstàncies totalment excepcionals, quan fa més de 40 dies que es va declarar d’Estat d’Alarma i som en plena pandèmia mundial per la COVID-19. 40 dies on se’ns recorda, per activa i per passiva, que no podem sortir de casa excepte per anar a treballar (com sempre, la classe treballadora malviu entre acomiadaments, ERTOs i haver d’exposar-se al contagi a metros i centres de treball) i per anar a comprar. 40 dies on la interacció social es redueix a les companyes de confinament i a la interacció amb les pantalles.
Està clar que aquests dies de confinament ens estan canviant a totes, en major o menor grau, i, a poc a poc, estan modificant les nostres conductes. I és en situacions com aquestes que una pot prendre consciència de la importància de la cultura: des de l’obligació a l’aïllament social, totes coincidirem que hauríem parat boges, i el sosteniment de la situació en general hauria estat impossible, sense el vital paper de la cultura. Més enllà del teletreball, la cultura aquests dies és més imprescindible que mai: llibres, música, pel·lícules, sèries, pintura…és la cultura la qui ens permet l’entreteniment, fer-nos oblidar, a estones, que estem obligades a mantenir-nos allunyades de tothom.
Tot i ser un dels sectors que més patirà la crisi present i futura, a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, les artistes ens han fet un lloc a casa seva a través d’activitats ben diverses: concerts, xerrades, entrevistes, minisèries…tot això mentre aguantaven com el Ministre de Cultura els deia que no són un sector principal, i que comptaran amb ben poques ajudes per recuperar-se econòmicament. Un sector que viu, precisament, de la interacció social, i que ja veurem quan pot tornar a apujar el teló o la persiana.
Per tant, senyor ministre, des d’aquest humil consell de redacció, una cosa li volem dir: sense la cultura es pot sobreviure, però no viure; la cultura és el que fa a la humanitat diferent, és la que ens defineix i, per tant, mereix tota l’atenció. Mereix ser al centre de l’escenari.
Així doncs, des del Consell de Redacció us emplacem a celebrar plenament aquesta Diada, malgrat que les circumstàncies ens facin tenir un dia molt més gris de l’habitual. No podrem passejar pels carrers, no podrem gaudir l’ambient, però sense cap mena de dubte serà un bon dia per “passejar” per les xarxes socials i participar de les activitats que les llibreries i autores ens proposaran. Tot i les circumstàncies, Sant Jordi segueix sent una Diada gran, i segueix servint-nos per conscienciar de la importància del sector cultural a l’hora de dotar de significat les nostres vides.
Ja ho sabeu: aquest Sant Jordi, a falta de botigues en físic, regaleu llibres de les llibreries tot ajudant a aquests grans projectes culturals! Iniciatives com la de les Llibreries Obertes ens porten un bocí de la Diada per fer més curta l’arribada del Sant Jordi de l’any vinent.
Feliç Diada i llarga vida a la cultura!
