L’any nou 2025 deixa enrere el centenari de la mort del camarada Lenin. El seu pensament segueix, però, sent de màxima actualitat. Una de les seves idees que es vol recuperar en aquest article és la importància per als comunistes de tenir una editorial pròpia. La Revista Maig és aquesta editorial per a la JCC, que il·lustra la nostra resistència a l’hegemonia de l’opinió pública.
Lenin va escriure centenars d’articles i va dedicar gran part de la seva vida a fer una anàlisi exhaustiva de la realitat social i política del seu moment. Aquests textos van ser de summa importància en el moment de la seva publicació per estendre l’ideal del comunisme. Avui dia, són igual de rellevants per entendre el passat i per aprendre a fer una anàlisi de la realitat contemporània. Si aquests textos van veure la llum fa més de cent anys i han arribat a nosaltres és per l’existència d’editorials compromeses amb la difusió del pensament revolucionari, que els van publicar.
A causa del capitalisme, que tendeix al monopolisme, moltes revistes, diaris i canals de televisió pertanyen realment a un nombre reduït d’empreses. Per exemple, a Espanya, l’editorial Planeta controla el grup Atresmedia, incloent-hi les cadenes de televisió Antena 3 i la Sexta, i també controla el diari La Razón i l’Avui. A més a més, controla les editorials de llibres Planeta, Destino, Seix Barral i Edicions 62, entre d’altres. Té una influència enorme en la decisió d’allò que es publica, com es publica i, potser més important, què es deixa de publicar en tot l’Estat.
Aquest fet té conseqüències greus. Principalment, l’aglomeració dels mitjans de comunicació en unes poques mans pot comportar l’hegemonia de l’opinió pública. Aquesta és causada arran del discurs únic, és a dir, un succés es publica en diferents revistes i diaris, redactat de manera diferent segons el públic esperat, però hi ha un relat d’uns fets en els quals tots coincideixen. La realitat es presenta com a única.
En paraules de Lenin: “Els capitalistes sempre han anomenat “llibertat” a la llibertat de lucre dels rics, la llibertat dels obrers de morir-se de gana. Els capitalistes anomenen llibertat de premsa a la llibertat dels rics de subornar la premsa, la llibertat de fer servir la riquesa per fabricar i per falsejar l’anomenada opinió pública. Els defensors del sistema més brut i corrupte de dominació dels rics sobre els mitjans d’il·lustració de les masses.” [Tot el poder per als soviets:162]
Controlen el que podem llegir perquè volen controlar el que pensem. Busquen dominar la premsa en totes les seves formes per poder presentar la seva narrativa i les seves idees com a majoritàries i com les úniques que tenen sentit. És per això que editorials independents amb consciència de classe, que publiquen per a la classe treballadora, fan una important tasca de difusió del pensament socialista i ens assenyalen que no estem sols en les nostres idees ni en com entenem el món. Aquí rau la importància per als comunistes de tenir un òrgan d’expressió propi i això és el que és la Revista Maig per a la JCC.
Tània Merino
Per saber-ne més:
Lenin; Carné Sala, Arnau (Ed.). (2024). Tot el poder per als soviets! Editorial Tigre de Paper.
